Planeta Lletra
Encantat de la vida
Per la finestra
oberta m’entra la llum del nou dia que tot just s’està llevant, les aromes de
la nit que se’n va i els refilets dels ocells més matiners. Em trec del damunt
el llençol i la mandra.
Des de la
galeria gaudeixo de la frescor del matí damunt la pell, m’encanta. D’allà
estant contemplo a la ciutat silenciosa, adormida, d’altres galeries i balcons
plens de flors de tots colors que em desitgen un bon dia. Al lluny la mar que
em sembla calma. M’imagino l’arena plena de persones quietes, com estàtues de
sal, que la nit les va atrapar mentre passejaven, que esperen el sol que les traurà
del seu encanteri per que puguin continuar el camí.
I ara què? He de
sortir, no puc trigar a posar-me en marxa, necessito prendre l’aire de la
primavera abans de tancar-me a la feina.
Al capvespre,
sense presses, la tornada. Altres aromes, la ciutat viva, gent satisfeta pel
bon temps, la llum del dia que es resisteix a marxar, la brisa que em fa festes
a la cara... Llàstima que ho he de gaudir emmascarat; res és del tot
perfecte.
Alfons
Filbà i Saleta
👍
ResponElimina