ESTUDI EN BLAU

Ens movem. A poc a poc. Molt lentament. El nostre moviment és inapreciable. Però ens movem cap al nostre destí. Ens empeny la desesperació, ens atrau l’esperança. La  possibilitat d’un futur millor. Sabíem que hauríem de lluitar contra el fred, contra el sol. Sabíem que hauríem d’esquivar els vigilants malfiats, la por de qui ens veu com un perill que amenaça l’estabilitat del seu paradís precari.  Però confiàvem en la nostra obstinació, la nostra perseverança, el nostre somriure de bona voluntat. Confiàvem  que potser trobaríem  uns ulls que no defugissin els nostres, una mà amiga. Al cap i a la fi, només volíem una oportunitat. I ara què?  

Només volem una oportunitat. No ens hem rendit. No encara. Imperceptiblement, voltats d’aigua i de silenci, freds i blaus, ens movem.  Els pocs visitants que s’acosten, ens envolten, obrint els ulls, sobtats per la nostra presència.  Ens retraten i ens admiren, pensant que som estatues, figures buides, no ho veuen, no s’adonen que ens movem.  Però ho fem. De ben segur. No pot ser que tot hagi acabat. No pot ser que l’aigua i l’oblit ens hagin engolit. No pot ser.  Algun dia arribarem. Demà potser.  Ens movem. A poc a poc. Molt lentament

 

Sandra Cabrespina

Maig 2021

Fotografía: Ariadna Graupera