El horror i les seves formes - Un dia de congrès a la UAB

El "Grupo de Estudio sobre lo Fantástico", capitanejat pel professor de la UAB i escriptor David Roas, va organitzar els darrers dies del mes de juny el III Congreso internacional Visiones de lo Fantástico: El horror y sus formas. Com a mascota, van triar aquest monstre que, no sé ben bé perquè em recorda en Naranjito.

M'hauria agradat anar-hi cada dia, però només vaig poder assistir a les sessions (matí i tarda) de divendres. Un dia en què diverses sessions eren un homenatge a l'escriptora Cristina Fernández Cubas, Premio Nacional de Narrativa 2016 i nascuda a Arenys de Mar (jo no ho sabia, ves per on).
Segons comentaris, la nit abans havien fet un recital de contes i la mateixa Cristina havia llegit un relat seu anomenat "Hablar con viejas".
Gràcies a Internet, el podeu llegir aquí, i gaudir d'un tastet de l'obra literària de Fdez. Cubas:
https://locomotoroblog.wordpress.com/2015/11/02/cristina-fernandez-cubas-hablar-con-viejas/

Jo vaig quan puc a jornades i congressos universitaris sobre literatura i m'ho passo d'allò més bé. De petita m'agradava anar a l'escola i estudiar -bitxo "raro", ja ho sé- i no he perdut el vici. De vegades, escolto ponències plom i desitjo marxar de l'aula. No va ser així a l'Autònoma. Em divertia veure com una senyora d'aparença tan agradable com la professora Ángeles Encinar - una de les millors especialistes en el conte espanyol actual- donava una conferència sobre els monstres i la violència en els contes de terror de Cristina Fernández Cubas.

En David Roas presenta a Angeles Encinar

Un dels temes del Congrés era l'espai, no l'espai sideral, sinó el lloc on passa el relat de terror. I en concret la casa familiar. El lloc on tots ens hauríem de sentir segurs es converteix en molts relats de terror i des dels contes dels autors clàssics en un lloc amenaçador. I, jo prenia apunts a tota pressa: La caiguda de la Casa Usher -llegida-, Casa tomada de Cortàzar -a llegir, ineludible, Casa de muñecas de Patricia Esteban Erlés -microrelats a dojo. Veure pel.licules com La casa muda o Badadook.

Cristina Fernández Cubas

Aprenia com l'Altre, així en majúscules, és un dels grans temes del gènere fantàstic. Qui és l'Altre? O qui és el Doble? Un altre també dels grans temes. A vegades el Doble som nosaltres mateixos quan somniem, quan embogim, quan ens imaginem coses que no existeixen, o fins i tot la nostra imatge al mirall. Els contes de Cristina Fdez. Cubas, per exemple, són plens de germanes bessones que algunes vegades són germanes imaginades. Això, com escriptora, li permet alguns jocs narratius interessants, com explicar la història -no diré quina- fent servir com a narrador aquest Altre imaginari.
També vaig descobrir els meus propis límits. M'havia apuntat a la sessió de comunicacions "Mi mamá es un monstruo" i quan varen començar a mostrar seqüències de la pel.licula "Babadook" i explicar els desitjos no conscients de la mare de matar al seu fill -una de les interpretacions de la història- vaig estar a punt de sortir de l'aula. Molt intens això de les mares assassines, com també la casa familiar -on se suposa que estarem segurs- pensar que el mal ens el desitja/ens el provoca les persones a qui més estimem quan són infants.

Em va agradar saber que per escriure gènere fantàstic i de por, no calen castells en ruïnes. Pot ser terrorífic que una dona empresària s'adoni que està veient el fantasma de la seva secretària actual passejant per l'oficina, com a premonició que morirà aviat. O que el gènere fantàstic pot combinar-se amb l'humor (amb un riure torçat, això sí) com en un microrelat d'humor de Patricia Esteban que deia així -i cito dels apunts, potser no del tot exactes:

•  El amor de mi vida se ha convertido en fantasma. Lo lavo y lo perfumo con suavizante. Lo plancho y lo pongo de sábana bajera en mi cama las noches que tengo una cita prometedora.