Planeta Lletra
Sorpresa de matinada
El telèfon va començar a trucar de matinada, amb insistència i escandalosament. Això no és normal, les 3, quines hores són aquestes per trucar. A les fosques busco el mòbil. Sense obrir els ulls contesto i sento la veu del meu home que em diu no se què d'una reunió amb en George que s'ha posposat a causa d'un accident lleu que ha tingut i que ha pogut canviar el bitllet d'avió de tornada i que està tornat cap a casa, de fet, ja és en un taxi molt a prop. Em quedo muda, només em surt dir-li, què bé amor!
Obro els ulls i el llum en aquest ordre i ai senyor què veig! Hi ha un tio al meu costat, fent sorolls estranys i bavejant. Nena, pensa, pensa... què ha passat aquí? Ah si, anit vaig sortir amb la Loli i vam beure unes quantes copes, tantes que ni tan sols recordo que me n'hagués anat a casa amb aquest individu. M'agraden joves, sí, i aquest que hi ha aquí és jove, però puc comprovar que ser jove no és sinònim d'estar bo. Li trec el llençol del damunt i m'horroritzo, quina panxa! I què blanc! Com és possible que m'hagués lligat això. Noia, hauràs de tenir més vista perquè estàs perdent facultats.
Li faig un crit: aixeca't nano i marxa corrents. Em mira amb els ulls esbatanats, el trec del llit, li poso la seva roba a la motxilla, l'empento cap a la porta mentre es posa les bambes sense mitjons. Em diu que què passa, m'agradaria dutxar-me i vestir-me, però què dius, home... s ino sé ni com et dius. Obro la porta i el barri del jardí. Caram quin fred! No em convenen aquests ensurts, el cor em va a mil, a punt d'un cobriment de cor, però ja ho porta això de tenir algun secret. Em tranquil.litzo, tot va bé, tot controlat. Em poso la camisa de dormir sexi, em pentino i de seguida sento com s'obre la porta de l'entrada. El meu home m'abraça, sempre tan carinyós i em diu que ha vist un tio molt raro tot despullat, només amb sabates i una motxilla corrent pel carrer amb aquest fred i a aquestes hores. Ai, li dic, hi ha molts pirats pel món que els agrada fer footing de matinada i despullats a ple hivern. Vine, que el llit està molt calent.
Mentre m'abraça penso que donar aquesta mena de sopreses és molt poc considerat i que algun dia tindrem un disgust, i dels grossos, i serà per culpa seva. Tanco els ulls i penso com n'és de bonica la vida d'una parella ben avinguda.
Obro els ulls i el llum en aquest ordre i ai senyor què veig! Hi ha un tio al meu costat, fent sorolls estranys i bavejant. Nena, pensa, pensa... què ha passat aquí? Ah si, anit vaig sortir amb la Loli i vam beure unes quantes copes, tantes que ni tan sols recordo que me n'hagués anat a casa amb aquest individu. M'agraden joves, sí, i aquest que hi ha aquí és jove, però puc comprovar que ser jove no és sinònim d'estar bo. Li trec el llençol del damunt i m'horroritzo, quina panxa! I què blanc! Com és possible que m'hagués lligat això. Noia, hauràs de tenir més vista perquè estàs perdent facultats.
Li faig un crit: aixeca't nano i marxa corrents. Em mira amb els ulls esbatanats, el trec del llit, li poso la seva roba a la motxilla, l'empento cap a la porta mentre es posa les bambes sense mitjons. Em diu que què passa, m'agradaria dutxar-me i vestir-me, però què dius, home... s ino sé ni com et dius. Obro la porta i el barri del jardí. Caram quin fred! No em convenen aquests ensurts, el cor em va a mil, a punt d'un cobriment de cor, però ja ho porta això de tenir algun secret. Em tranquil.litzo, tot va bé, tot controlat. Em poso la camisa de dormir sexi, em pentino i de seguida sento com s'obre la porta de l'entrada. El meu home m'abraça, sempre tan carinyós i em diu que ha vist un tio molt raro tot despullat, només amb sabates i una motxilla corrent pel carrer amb aquest fred i a aquestes hores. Ai, li dic, hi ha molts pirats pel món que els agrada fer footing de matinada i despullats a ple hivern. Vine, que el llit està molt calent.
Mentre m'abraça penso que donar aquesta mena de sopreses és molt poc considerat i que algun dia tindrem un disgust, i dels grossos, i serà per culpa seva. Tanco els ulls i penso com n'és de bonica la vida d'una parella ben avinguda.
Relat escrit per Mar Bruguera
Ja, ja, ja!! he pogut imaginar-me al desconegut despullat per la porta i el jardí i la prota amb tota la serenitat en arribar la seva parella. ¡Felicitats!
ResponElimina