Parlem més del nostre llibre Mataró és criminal

“La matinada del 12 de febrer, Joan Pellicer va llevar-se del llit sobtadament. En condicions normals hauria fet mitja volta i, abraçant el coixí com un infant que no vol separar-se de la mare, s’hauria tornat a rendir a la somnolència”.
Així comença el relat guanyador del III Premi de relats curts Planeta Lletra. “Dit i fet” de Marc Rogero Salas. Un relat que com tots els que estan dins el llibre, té com a premissa un crim i com a obligació, que el crim passi a la ciutat de Mataró. En Joan Pellicer, el protagonista de “Dit i fet” viu a un àtic que dóna a la plaça Santa Anna; en Pere, en Joan, en Jordi i la Marta viuen en un bloc de pisos qualsevol de la ciutat, són d’una comunitat de veïns que es queixen de la pudor que fan les bosses d’escombraries a l’estiu. Vés a saber què hi ha dins les bosses!
Però a qualsevol època de l’any hi ha crims a Mataró, fins i tot quan s’apropa el Nadal. A la comissaria hi ha molt de bullici, ja que per aquestes dates acostuma a haver-hi més feina de l’habitual. L’Angel hi arriba amb el seu cafè sol a la mà, com sempre. L’està esperant impacient el seu company, el sergent David Valls. S’ha trobat un cadàver enmig d’unes vinyes.
Ja no queden llocs tranquils a Mataró, ni a les sènies, ni un carrer cèntric que abans havia dut el nom d’un general franquista i on els veïns es coneixen de sempre, la fan petar i els nens juguen. Ni tots els detectius són professionals o policies, com l’Angel o en David Valls. Debades és un nano encuriosit que pot fer moltes preguntes als adults i imaginar què havia passat temps enrere, quan el partit comunista estava prohibit i la gent s’organitzava per passar-se pamflets i consignes contra la dictadura.
Ni el Ball de requisits de la Festa Major de Les Santes es deslliura de formar part d’un crim. La discreta infidelitat de la Lourdes amb un flabiolaire és una píndola de felicitat per a ella. Atrapada com està en un matrimoni convingut per la família. Perquè encara que ella estava des de sempre enamorada del músic, la família es va confabular per fer-li veure els inconvenients de casar-se amb un home de la faràndula.
I no penseu que els crims no en tenen de “glamour”. L’Àngela Angelat, amb posat, vestits i guants de reina de la novel·la negra, us ho traurà del cap, quan la vegeu ascendint majestuosament els graons de l’escala. El fru-fru de la seda i el clic-clic dels altíssims i caríssims “Manolos” que porta us xiuxiuegen “Avui és el meu dia!”.
O les noves tecnologies? Poden ser l’arma del crim o, al contrari, ajudar a sol.lucionar-ne un. Pregunteu-ho a l’agent Bruno Banús que es va haver de posar al dia amb això dels iWatchs, iPhones, Whatsapps i tota la pesca. Què a la vida dels adolescents no tot és anar a caçar “Pokemons” i passar el juliol al Tecnocampus fent un curset de robòtica.
No tothom està tant capficat pel present o pel futur, el sergent Rovira porta donant voltes a un delicte prescrit des de fa temps: l’atropellament de la seva germana. “No remogui el passat” és el que li diu el secretari judicial; però ell no pot deixar-ho estar i menys ara que un missatge anònim, amb el número d’una matricula de cotxe, sembla aportar noves pistes.
Però cap crim de ficció pot superar la realitat. I aquesta és que a Mataró va actuar l’assassí en sèrie més famós de la història policial d’Espanya. En Manuel Delgado, alies “l’Arropiero”, que el novembre de 1969 va matar a l’Anastàsia Borrella a la riera de Cirera.
No en teniu prou de crims, doncs al nostre llibre “Mataró és criminal” encara en tenim més. Alguns de foscos i tenebrosos, com aquell que explica com una dona es va venir a amagar a Mataró d’algú que la volia matar.
O d’altres fantàstics, com la història d’aquells pescadors que varen treure del mar una sirena i que, unes poques setmanes, va estar exposada dins una urna al Museu. En Pau, un nen mataroní va quedar fascinat per aquella criatura translúcida, però el seu avi –vell llop de mar- va començar a actuar de manera estranya. I cada dia, religiosament després de fer la migdiada, anava al museu a veure la sirena.
Desitjar posseir algú també pot ser motiu per a un crim. Sobretot quan el desig es converteix en obsessió i la persona que el té s’aprofita de la seva posició de poder per a satisfer els seus instints menys nobles.
I no només existeixen els crims imperfectes, també els policies ho són d’imperfectes. Com la Rosa, que mentre treballa per a trobar un assassí o assassina de velles, està preocupada per si està embarassada o no, creu que el seu marit, en Ferran, li posa les banyes. I per acabar-ho d’adobar, la sogra li omple el cap a en Ferran amb infidelitats imaginaries.
I qualsevol dia, en un descampat en obres, el brogit de les màquines amb prou feines deixarà sentir els crits dels obrers en descobrir unes restes humanes que havien quedat al descobert entre la terra remoguda. Tres cossos, apenes separats uns metres els uns dels altres.
“Mataró es criminal” perquè si obres bé els ulls hi veuràs l’escenari de tota mena de crims fruit de la imaginació dels escriptors que formem el col.lectiu “Planeta Lletra”. Si en vols saber més, atansa’t a una llibreria i compra el llibre.