El nom marca molt

Era important, gaire bé vital, sumar esforços i fusionar aquelles dues entitats, era una opció que havia d’estalviar costos, agilitar processos, donar millor imatge a ambdues i proporcionar resultats sorprenents. Les respectives juntes hi estaven d’acord. Els simpatitzants sembla ser que ho veien de bon ull. A més tots i cadascun dels socis estaven en el fons convençuts que era el millor pel bé general i pel propi. Tot i així no hi havia manera. S’encadenaven reunions maratonianes sense cap resultat. Encara pitjor, les trobades acabaven inevitablement com el rosari de l’aurora.

Al final algú ho va dir. Segurament seria molt bo, però és clarament impossible. Hem d’acceptar que mai hi haurà entesa entre la gent del grup d’artistes trencadors i la del grup d’orfebres dels somnis. Com podria ser d’altre manera dient-se GAT i GOS?

Relat escrit per la Sandra Cabrespina