Planeta Lletra
Què ha de tenir un bon llibre: decàleg de la Montse Albets
La Montse Albets és una llibretera i editora que vam tenir el plaer de convidar al nostre programa de ràdio que, com sabeu, s'emet a Mataró Radio (89.3 FM) el tercer dissabte de cada mes a les 16 hores.
Li vam demanar què el.lements havia de tenir un bon llibre per a considerar-lo com a tal i ens va aportar aquest gran decàleg:
1. Un bon llibre ha de tenir la porta ben oberta: Ens ha de convidar a entrar en aquest món paral·lel, i per tant ha d’estar ben editat, tant des del punt de vista del text (una bona revisió, traducció, correcció) com des del punt de vista de l’objecte (ha de ser bonic, còmode, fer bona olor, ha de ser atractiu...).
2. Un bon llibre ens ha de fer sentir còmodes mentre ens transporta per aquest món de ficció, “no l’hem de notar”. Si fossin unes sabates, serien aquelles que ens permeten fer quilòmetres sense que les notem. Si notem que hem de fer un esforç per continuar, val més que el deixem estar.
3. Un bon llibre ha de sonar bé, si el llegeixes en veu alta. Ha de tenir ritme, i això no vol dir que aquest ritme hagi de ser trepidant, també pot tenir una cadència lenta. Com amb la música, hi ha un ritme per a cada moment. El que no ha de ser mai és monòton.
4. Un bon llibre ens ha de mirar directament als ulls per explicar-nos la seva història. Ha de tenir un per què, ens ha de fer sentir. L’encadenament d’escenes sense una fi concreta no és un bon llibre. L’encadenament de pensaments de l’autor un darrere l’altre tampoc.
5. Un bon llibre ha de tenir “el pes just”. Si té molta palla, si pesa poc, no té substància i ens avorreix. Si és massa dens, si pesa massa, se’ns fa pesada la lectura. Hi ha d’haver, doncs, un equilibri en aquest sentit.
6. Un bon llibre ha de tenir persones, més que personatges. Persones que actuïn per a nosaltres en aquest món paral·lel, en el qual ens posicionem com si miréssim una obra de teatre, quan aconseguim que “desaparegui” l’artifici del llibre i quedem immergits en la història.
7. En un bon llibre, l’autor ha de ser invisible. Tot i tenir una veu pròpia, que li doni personalitat, ha de ser discret, que no es vegin els seus punts de vista, encara que hi siguin. No ens ha d’explicar què els passa als personatges, ens ha de deixar “mirar tranquil·lament l’espectacle”.
8. Un bon llibre ha ser una conversa entre el lector i l’autor. Hi ha d’haver una complicitat, fer que en puguem identificar amb els personatges o que ens puguem posicionar davant el que llegim. La literatura és una relació comunicativa, només adquireix sentit en la lectura.
9. Un bon llibre és com un joc i no ha de fer trampes. L’autor ha de confiar en les nostres capacitats, no ha de repetir informació innecessària, no ha de moralitzar, no ha de treure’s asos de la màniga al darrer moment perquè no sap com acabar la història.
10. Un bon llibre ha de ser un plaer, mai una imposició. Hi hem d’entrar pel nostre propi peu.
Li vam demanar què el.lements havia de tenir un bon llibre per a considerar-lo com a tal i ens va aportar aquest gran decàleg:
1. Un bon llibre ha de tenir la porta ben oberta: Ens ha de convidar a entrar en aquest món paral·lel, i per tant ha d’estar ben editat, tant des del punt de vista del text (una bona revisió, traducció, correcció) com des del punt de vista de l’objecte (ha de ser bonic, còmode, fer bona olor, ha de ser atractiu...).
2. Un bon llibre ens ha de fer sentir còmodes mentre ens transporta per aquest món de ficció, “no l’hem de notar”. Si fossin unes sabates, serien aquelles que ens permeten fer quilòmetres sense que les notem. Si notem que hem de fer un esforç per continuar, val més que el deixem estar.
3. Un bon llibre ha de sonar bé, si el llegeixes en veu alta. Ha de tenir ritme, i això no vol dir que aquest ritme hagi de ser trepidant, també pot tenir una cadència lenta. Com amb la música, hi ha un ritme per a cada moment. El que no ha de ser mai és monòton.
4. Un bon llibre ens ha de mirar directament als ulls per explicar-nos la seva història. Ha de tenir un per què, ens ha de fer sentir. L’encadenament d’escenes sense una fi concreta no és un bon llibre. L’encadenament de pensaments de l’autor un darrere l’altre tampoc.
5. Un bon llibre ha de tenir “el pes just”. Si té molta palla, si pesa poc, no té substància i ens avorreix. Si és massa dens, si pesa massa, se’ns fa pesada la lectura. Hi ha d’haver, doncs, un equilibri en aquest sentit.
6. Un bon llibre ha de tenir persones, més que personatges. Persones que actuïn per a nosaltres en aquest món paral·lel, en el qual ens posicionem com si miréssim una obra de teatre, quan aconseguim que “desaparegui” l’artifici del llibre i quedem immergits en la història.
7. En un bon llibre, l’autor ha de ser invisible. Tot i tenir una veu pròpia, que li doni personalitat, ha de ser discret, que no es vegin els seus punts de vista, encara que hi siguin. No ens ha d’explicar què els passa als personatges, ens ha de deixar “mirar tranquil·lament l’espectacle”.
8. Un bon llibre ha ser una conversa entre el lector i l’autor. Hi ha d’haver una complicitat, fer que en puguem identificar amb els personatges o que ens puguem posicionar davant el que llegim. La literatura és una relació comunicativa, només adquireix sentit en la lectura.
9. Un bon llibre és com un joc i no ha de fer trampes. L’autor ha de confiar en les nostres capacitats, no ha de repetir informació innecessària, no ha de moralitzar, no ha de treure’s asos de la màniga al darrer moment perquè no sap com acabar la història.
10. Un bon llibre ha de ser un plaer, mai una imposició. Hi hem d’entrar pel nostre propi peu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada