Planeta Lletra
Presentació de la nova col.lecció de la Editorial Astromarcombo
El passat divendres dia 25 de novembre els lletrícoles teníem cita amb en Jordi Lopesino a l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar. Un institut, pel que em va explicar el mateix Jordi, molt implicat en la divulgació de l’astronomia i que ofereix a l’alumnat i al públic en general conferencies i observacions complementàries.
A les set en punt la sala estava a vessar de nois i noies amb els seus professors i força adults atrets pel títol de la conferencia: La ciutat perduda de la Lluna.
Per començar, en Jordi va fer una breu presentació d’Astromarcombo, la nova col·lecció de llibres de l’editorial Marcombo de la que n’és director. En aquesta col·lecció s’editen títols d’iniciació i especialització a l’astronomia amb continguts interessants i entenedors pel públic en general i pels treballs de recerca dels nois de la ESO, en particular.
A continuació, amb l’ajut d’un Power Point molt elaborat, l’escriptor i divulgador, ens va fer un recorregut per la història de l’observació lunar des de l’antiguitat fins els nostres dies. En aquest recorregut, alhora citava personatges que s’han distingit en l’estudi de la lluna, com en Johannes Kepler, Galileo Galilei i molts d’altres, remarcava aquells altres que han defensat aferrissadament l’existència dels selenites i d’una ciutat amb importants construccions visibles des de la terra. Així mateix, ens va animar a observar el nostre satèl·lit en uns dies determinats per poder veure aquestes suposades formacions.
Per mantenir l’atenció dels assistents, molts adolescents, en Jordi Lopesino va optar per una barreja de recursos didàctics amb tocs humorístics. Jo diria que gràcies a les seves explicacions i al seu carisma personal, en acabar-se la conferència a molts ens van entrar ganes de viatjar a la lluna, si més no amb l’ajut d’un telescopi.
La xerrada es complementava amb una observació de la galàxia d’Andromeda (M31) i de les Plèiades (M45) que, malauradament, em vaig perdre perquè hi havia una cua superllarguisima.
Ja veieu lletrícoles, un emocionant passeig per la lluna de la mà d’en Jordi Lopesinos.
A les set en punt la sala estava a vessar de nois i noies amb els seus professors i força adults atrets pel títol de la conferencia: La ciutat perduda de la Lluna.
Per començar, en Jordi va fer una breu presentació d’Astromarcombo, la nova col·lecció de llibres de l’editorial Marcombo de la que n’és director. En aquesta col·lecció s’editen títols d’iniciació i especialització a l’astronomia amb continguts interessants i entenedors pel públic en general i pels treballs de recerca dels nois de la ESO, en particular.
A continuació, amb l’ajut d’un Power Point molt elaborat, l’escriptor i divulgador, ens va fer un recorregut per la història de l’observació lunar des de l’antiguitat fins els nostres dies. En aquest recorregut, alhora citava personatges que s’han distingit en l’estudi de la lluna, com en Johannes Kepler, Galileo Galilei i molts d’altres, remarcava aquells altres que han defensat aferrissadament l’existència dels selenites i d’una ciutat amb importants construccions visibles des de la terra. Així mateix, ens va animar a observar el nostre satèl·lit en uns dies determinats per poder veure aquestes suposades formacions.
Per mantenir l’atenció dels assistents, molts adolescents, en Jordi Lopesino va optar per una barreja de recursos didàctics amb tocs humorístics. Jo diria que gràcies a les seves explicacions i al seu carisma personal, en acabar-se la conferència a molts ens van entrar ganes de viatjar a la lluna, si més no amb l’ajut d’un telescopi.
La xerrada es complementava amb una observació de la galàxia d’Andromeda (M31) i de les Plèiades (M45) que, malauradament, em vaig perdre perquè hi havia una cua superllarguisima.
Ja veieu lletrícoles, un emocionant passeig per la lluna de la mà d’en Jordi Lopesinos.
Crònica escrita per la Maria Català
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada