El so de la campana
El vell, unes profundes arrugues i la mirada aigualida el fan semblar més vell, està assegut a l'escrivania rodejat de llibres desordenats que de qualque manera estan on han d'estar.
S'oblida per un moment del quadern que té a damunt la taula, deixa el llapis, es col·loca el quepis, el fred ja es deixa sentir dins l'estança, tanca els ulls, se sent molt cansat. La son el guanya.
El saló del teatre es ple a vessar, el representant del jurat acaba de sortir d'entre bambolines per declarar el guanyador del sisè premi de novel·la. ―Per majoria de vots el jurat dóna com a guanyadora la novel·la "El so de la campana" de Pere Grimau Pons. Els aplaudiments imaginaris que li han ressonat dins el cervell l'han despertat.
El full en blanc del quadern l'espanta, ja no recorda quantes vegades ha intentat començar la novel·la. Fa una bona estona que ell i el paper en blanc es desafien.
De sobte li sorgeixen els fantasmes de l'espant, els fantasmes del paper en blanc que qualsevol escriptor reconeix quan vol encendre de bell nou el caliu de la novel·la definitiva. Reprèn l'escriptura.
Capítol primer: Les campanes de l'església revolten com boges d'aquelarre, escampen el so estrident per tot el poble, el avions no trigaran ni cinc minuts a deixar caure la mort i la destrucció, després fum, crits i, després plors, sang i, després clams al cel i, després a esperar fins que les campanes tornin a tocar. Maleïda guerra.
Un nou dia s'obre pas entre les fosques d'una llarga nit o nits encadenades, està al punt de deixar enllestida la novel·la. Segueix escrivint.
Quan les boques tancades per la fam deixen pas a les boques obertes dels fusells i canons, quan les paraules són substituïdes per bales i bombes, quan el vol de l'avió exterminador substitueix el vol de l'ocell, quan la sang vessada no calma la sed, quan la misèria, les cendres, les idees són sacsejades, les esperances perdudes..
Segueix escrivint;
Les cendres, les runes, els odis són penyora de guerra i el mur que s'aixeca en les relacions entre els homes, es fa molt alt. Fi
El jurat ha decidit que el guanyador és Pere Grimau Pons amb el "So de la Campana", recollirà el premi el seu editor a títol pòstum.
S'oblida per un moment del quadern que té a damunt la taula, deixa el llapis, es col·loca el quepis, el fred ja es deixa sentir dins l'estança, tanca els ulls, se sent molt cansat. La son el guanya.
El saló del teatre es ple a vessar, el representant del jurat acaba de sortir d'entre bambolines per declarar el guanyador del sisè premi de novel·la. ―Per majoria de vots el jurat dóna com a guanyadora la novel·la "El so de la campana" de Pere Grimau Pons. Els aplaudiments imaginaris que li han ressonat dins el cervell l'han despertat.
El full en blanc del quadern l'espanta, ja no recorda quantes vegades ha intentat començar la novel·la. Fa una bona estona que ell i el paper en blanc es desafien.
De sobte li sorgeixen els fantasmes de l'espant, els fantasmes del paper en blanc que qualsevol escriptor reconeix quan vol encendre de bell nou el caliu de la novel·la definitiva. Reprèn l'escriptura.
Capítol primer: Les campanes de l'església revolten com boges d'aquelarre, escampen el so estrident per tot el poble, el avions no trigaran ni cinc minuts a deixar caure la mort i la destrucció, després fum, crits i, després plors, sang i, després clams al cel i, després a esperar fins que les campanes tornin a tocar. Maleïda guerra.
Un nou dia s'obre pas entre les fosques d'una llarga nit o nits encadenades, està al punt de deixar enllestida la novel·la. Segueix escrivint.
Quan les boques tancades per la fam deixen pas a les boques obertes dels fusells i canons, quan les paraules són substituïdes per bales i bombes, quan el vol de l'avió exterminador substitueix el vol de l'ocell, quan la sang vessada no calma la sed, quan la misèria, les cendres, les idees són sacsejades, les esperances perdudes..
Segueix escrivint;
Les cendres, les runes, els odis són penyora de guerra i el mur que s'aixeca en les relacions entre els homes, es fa molt alt. Fi
El jurat ha decidit que el guanyador és Pere Grimau Pons amb el "So de la Campana", recollirà el premi el seu editor a títol pòstum.
Relat escrit per Pilio
Magnific!
ResponEliminaMolt bo!
ResponElimina