Romança de cap d'any

És cap d’any, a la casa benestant la família s’hi congrega. Hi ha gresca i gatzara, corre l’alcohol,
arreu hi ha rialles. La taula es plena de requisits de diverses contrades. Ja són les onze tocades.

Asseguda a la vorera, una dona s’arrecera sota el vell abric de franel·la, no li escalfa el cor fendit
de plorera. Com cada cap d’any,—i dotze ja en farà—, la soledat l’espera a la llar de la serra on la
família la va internar, tractant-la de lela.

L’al·lè es fa glacera quan camina per la drecera que mena on va ser casa seva. S’obre la porta i el
cor se li altera quan hi veu a la filla hereva: —Que tingueu un Bon Any— xiuxiueja.

Dringa la campana de la porta del darrere, a ningú no esperen els convidats que allà s’hi
apleguen. La festa s’atura, la mestressa s’aixeca, va a veure qui era, obre la porta i només sent la
fressa d’un vent fred que tot ho congela.

Al diari de demà es llegirà una esquela que ningú no ha pagat i que dirà, amb fons negre:

“Ahir va morir la marquesa de Salvaterra a la llar d’avis de la serra, va deixar aquesta terra amb
els seus familiars a prop d’ella”.

I en pàgina central s’hi descriurà el cas estrany de les morts de la casa benestant a la festa de cap
d’any.

Romança d’una nit freda, on tothom s’hi arreplega per festejar un nou any i al vell, deixar-lo
enrere.


Salvador Riera.
Poeta i escriptor de Mataró.
Autor del poemari ‘L’essència del nus’, publicat per Quorum Llibres.