El Pau
El Pau
El Pau era un noi
valent, ho va ser des del dia que va saber que la seva malaltia li
havia posat topall a la vida.
El Pau admirava a
l'avi, aquest li contava molts dies un tros de com era la vida, el
propòsit de l'avi era que el Pau conegués com era la vida que no
viuria.
L'avi tenia per
costum després de dinar, prendre's una copa de conyac, el Pau sentia
un punt de goig mirat la cara de felicitat de l'avi, mentre veia com
poc a poc el son el guanyava.
Aquell dia el Pau va
matinar més que mai, no es trobava bé, la mare veient que el noi
s'apagava li va demanar;―Pau,
què voldries, què és el que més t'agradaria...―
el Pau va contestar;―Una
copa de conyac, vull tastar la felicitat que sent l'avi.
Pilio
M'agrada molt!
ResponEliminaMolt emotiu.
ResponEliminaaixò comença molt bé!
ResponEliminaBon relat, Pilio!M'ha agradat molt
ResponEliminaMolt maco, Pilio. Sentimental i simpàtic.
ResponEliminaEts genial, Pilio. Un relat sentimental i simpàtic a la vegada.
ResponEliminaPreciós, molt tendra.
ResponEliminaEmotiu...el dessig d en Pau d aquell contacto arriba fons
ResponEliminaEmotiu...el dessig d en Pau d aquell contacto arriba fons
ResponElimina