La Pili Gonzàlez-Agàpito a la Biblioteca Antoni Comas

El dia 22 de setembre la Pili Gonzàlez-Agàpito va presentar els seus dos últims llibres a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró. La Jodi Picoult diu que «Els records no es guarden al cor o al cap, tampoc a l’ànima, sinó als espais que es creen entre les persones». Aquesta és la idea que sembla haver guiat la Pili Gonzàlez-Agàpito en la recerca de la memòria de Mataró als anys 60.

Amb el seu bon ofici periodístic i amb la generositat i qualitat humana que la caracteritzen, la Pili ha fet la volta sencera a la plaça Xica per després continuar Riera amunt i Riera avall, tot fent preguntes, escoltant i dibuixant un mapa fidel i entranyable de la geografia humana que habitava el centre de Mataró l’any 1960.

La memòria del Mataró d’aquell any està guardada entre la Juanita, la perruquera, que copiava els pentinats i els barrets de la Soraya i de la Gina Lollobrigida per a delit de les seves clientes; la “prestamista” de la Riera, la senyora Sofia Boter, que deixava a les famílies els diners per comprar el vestit de la comunió de la nena i feia li anessin tornant un “duro” cada setmana; el propietari de la llibreria, que deixava que els nens llegissin els Tebeos perquè «són els lectors de demà» o la botiguera de La Moreneta que va crear els cupons per a fidelitzar els seus clients.

Botiga a botiga va sorgint la història d’un Mataró on es van inventar les “tirites” i l’esparadrap; on els senyors feien servir la vorera dreta de la Riera i la resta del món l’esquerra; on els lladres venien en taxi de Barcelona i on la llet de la granja era dels comtes de Caralt.

Gràcies, Pili per aquest manyoc de records perquè com diu en Michael Crichton: «Si no coneixes la teva història, no saps res. Ets com una fulla que desconeix que forma part d’un arbre».