La mort i la mort d'en Quincas Bram d'Aigua
«Aquest
llibre resulta petit i saborós com una oliva» va dir el copista de la primera
edició de La mort i la mort d’en Quincas
Bram d’Aigua. Jo, en fer el tast, he trobat també el gust de la peixada que els marineres cuinen al
vespre, a la barca, al mig de la badia, i per descomptat l’aroma i l’alegria
del rom de canya.
Jorge Amado obre aquesta petita novel·la amb una gran
primera frase: «Fins avui continua certa confusió al voltant de la mort d’en
Quincas Bram d’Aigua». Com en el cas de la novel·la d’en Garcia Márquez, Crónica de una muerte anunciada, sabem
que el protagonista mor tot just començar a llegir. Però queden encara moltes
incògnites: «... dubtes per explicar, detalls absurds, contradiccions en les
declaracions dels testimonis, llacunes diverses. No són segurs hora, lloc ni
darrera frase». El misteri augmenta. La curiositat del lector creix. Ara
resulta que hi ha dues versions de la mort d’en Quincas i una diferència de
vint hores entre una i l’altra. Les celles del lector es disparen cap amunt.
Vint hores de diferència? Això ja no és un petit detall.
Conforme ens anem assabentant dels pormenors de cada una
de les morts, apareixen dos paisatges urbans, dues Bahia. D’una banda veiem la ciutat
diürna, raonable i tranquil·la dels comerciants i els funcionaris i de l’altra,
la Bahia nocturna de quan «... la lluna es desfà damunt la mar», la ciutat de
les tavernes i els bordells, del Candomblé
i la Capoeira.
Dues
ciutats, dues vides, tres morts, un protagonista. La història d’en Bram d’Aigua
és la història d’un home que surt del retrat burgés que penja sobre la xemeneia
al saló familiar, s’arrenca el coll emmidonat i la corbata negra i, sota la
mirada acusadora i la boca serrada de la seva «santa» dona, es perd pels
carrerons i les platges de Bahia, buscant una millor versió de sí mateix. En
Joaquim Soares da Cunha, de bona família
i exemplar funcionari, abandona el món dels «escèptics i negativistes, lligats,
com bous al jou, a l’ordre, a la llei, als procediments habituals, al paper
timbrat», per exercir la seva «lliure i espontània llibertat». En la vida i en
la mort.
A La mort i la mort d’en Quincas Bram d’Aigua,
en Jorge Amado ens regala un reguitzell de personatges inoblidables. De la
seva primera vida, tenim la seva respectable filla i el seu formalíssim gendre,
un funcionari públic de prometedor futur que estan aconsellats, en aquest
dolorós tràngol, per l’oncle Eduardo i la tia Marocas. De la segona vida d’en
Quincas hi ha una munió «d’embriacs inveterats, bergants al marge de la llei i
l societat» com ara la negra Quitéria dels Ulls Grossos, «dona d’una sola
paraula», en Curió, el negre Pastihna i en Caporal Martim, habitants tots ells «dels
carrerons i el port de Bahia, les platges d’arena blanca i la nit immensa» i el
mateix Quincas, és clar, «beverri disbauxat i jugador».
Els
habitants de les seves dues vides reaccionen de manera ben diferent davant la
seva mort. A les tavernes, els cafès i les cases de dones el ploren i
honoren. La seva respectable família sospira alleujada, finalment tindran el
control dels esdeveniments. O potser no.
En Jorge
Amado és un capítol important en la guia literaria de l’Amèrica Llatina i del
món. Els carrers de Bahia i d’Ilhéus —la ciutat fronterera de la seva novel·la Gabriela, clavo y canela— ja formen part,
al igual que el Macondo de García
Márquez i el Buenos Aires de Borges i de Cortázar, de l’imaginari literari de
la humanitat.
Us
convido a fer un passeig per Bahia de la mà d’aquest gran escriptor. Gaudiu de
la seva prosa, imaginativa i precisa alhora, deixeu-vos embolcallar pels sons, les
olors de la vida als seus carrerons i el maridatge feliç del sol i de la lluna
reflectits al mar immens. El traductor, en Gabriel de la S.T. Sampol, us
facilitarà la visita, us deixarà sentir la parla col·loquial de la Rampa dels
Velers i del mercat, trobant les paraules justes per emmirallar l’univers de
l’escriptor. La Rocío Rodríguez ha il·lustrat l’obra amb exquisidesa per ajudar
a pintar la força colorista i vital d’aquesta història. L’editorial
Lapislàtzuli ha fet una cuidada i bonica edició i, com en Quincas, ha buscat la
seva millor versió de la història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada