Presentació del llibre d'en Jordi Lopesino
M'agraden
les presentacions de llibres. Tens el llibre nou de trinca a les mans i l'olores
mentre vas passant les pàgines, primer d'una revolada, després a poc a poc i
mirant els dibuixos, intentant endevinar coses sobre l'aventura en blanc i
negre que transcorre entre les seves cobertes. Aleshores arriba l'autor i et dóna
la carta de navegació, el mapa del tresor que et permetrà gaudir plenament del
viatge.
La
presentació de divendres passat va ser especialment emocionant. El llibre
l'havia escrit el nostre estimat profe, en Jordi Lopesino. És titula L'esfera imperfecta i és la seva segona
novel·la infantil. En Jordi és un escriptor molt prolífic. És redactor d'una
revista d'astronomia i escriu llibres i articles de divulgació científica.
En
la seva vessant més literària, en Lopesino escriu contes, novel·les i relats,
tan per adults com per joves. També ha escrit obres de ciència ficció. La
última, Cazadores de cometas, narra
tres encontres diferents amb civilitzacions més avançades que la nostra i està
pensada per tots els públics. Maragda,
la seva primera novel·la juvenil, és un llibre on la mitologia i el paisatge
del Montseny es barregen en una aventura trepidant. El nostre prolífic profe és
també autor de llibres d'astronomia tant per adults com per adolescents. Aprender astronomía i Mi primera guía sobre astronomía són dos
dels seus títols més recents.
El
llibre que va presentar divendres combina la seva passió per la ciència i les
seves habilitats més literàries. Una colla de nens, els Setciències, volen
conèixer el seu planeta. El problema és que la Terra és tan gran que la nostra
ment és incapaç d'abastar-la. En aquesta aventura, aquesta colla de nens
inquiets i curiosos, troben una manera ben original de resoldre el problema.
En
quan a la carta de navegació, la presentació que en Jordi va fer del seu
llibre, va ser encisadora i espero que un dia sigui el començament d'una
novel·la seva. Imagineu-vos el protagonista, un nen de quatre anys alt com un
Sant Pare i mooolt curiós. Exactament el que esteu pensant, si, el nostre profe
de petit. El pare i la mare surten cap a la feina. A casa només queden ell i la
iaia. La dona va cap a la calaixera i amb gest solemne treu "la
cartilla". Ha arribat l'hora de que el nostre heroi aprengui a llegir.
L'avia té dues armes infalibles per aconseguir-ho: la seva sabatilla... i una
memòria fotogràfica espectacular. Perquè la iaia no sap llegir, però abans de
que els pares surtin de casa, s'ha assegurat de que li llegissin el contingut
de la pàgina a la que dedicaran la lliçó.
L'aprenentatge
del nen va continuar a bon ritme sota la tutela dels seus pares que temien que
una vida d'oci i carrer podia convertir-lo en un «golfo». El pare insistia que
en Jordi, ara ja conegut a tot arreu com el setciències, anés a repàs tot
l'estiu. Era igual que el nen hagués tret tot un reguitzell d'excel·lents. El
nostre protagonista passava els matins estudiant el temari del curs següent
—per sort va ensopegar amb professors intel·ligents a les classes de repàs— i
les tardes... Les tardes les passava llegint «La Enciclopedia Álvarez» mentre
la seva mare i les dones de la família cosien. Evidentment el nostre heroi no
va tenir gaires oportunitats de caure a les grapes del vici i si moltes
d'arreplegar una ingent quantitat de coneixements de tot tipus que va continuar
ampliant i que ara prenen forma de descobriments de cometes, de llibres i de cursos d'escriptura creativa.
Moltes gràcies, profe i molta sort amb el teu nou llibre!
Rosa Tirado
Quina crònica! Excel·lent!
ResponEliminaGràcies Rosi.
Per cert, al meu fill li està encantant el llibre, ja va per la meitat.